“Veure un ésser humà que compleix el seu somni és una cosa mervavellosa.Com anar a la Lluna o descobrir Amèrica: aquest és el motiu pel qual som aquí”. Són paraules de Tamara Lunger, la jove i forta alpinista italiana que el febrer del 2016 va intentar la cimera del Nanga Parbat amb Simone Moro a l’hivern. Mora va aconseguir la cimera amb Alex Txikon i Ali Sadpara.
Ella va renunciar quan estava a només setanta metres del cim de la muntanya. Se sentia malament, i va sentir la seva veu interior que l’instava a baixar, conscient que, si per afany de glòria hagués continuat pujant, després hauria necessitat ajuda per baixar, posant potser en perill els seus companys de cordada.
Però qui és aquesta dona i què és el que empeny Tamara a aquests desafiaments extrems?
En aquest llibre, l’alpinista relata la seva aventura al Nanga Parbat, però també aprofundeix al món que l’envolta i al l’interior de si mateixa.Es revela així una personalitat explosiva, la d’una persona que , havent crescut en contacte estret amb la natura, i acostumada des de petita a posar-se a prova en el món dels esports, cultiva la passió de l’alpinisme com una manera de trobar-se a si mateixa.
Sens dubte, ser una dona en un ambient fins ara gairebé exclusivament masculí té un preu: al camp base has de fer-te valer, has de demostrar que ets capaç d’esforçar-te i rendir “com un home” i fins i tot de vegades mantenir-los a ratlla ” que semblen mariners que acabessin de baixar d’un vaixell”…Però Tamara, potser gràcies a una mica de bogeria davant del perill, viu l’alpinisme com una oportunitat per poder millorar constantment, i sentir-se en harmonia amb el cosmos.
Per a ella, el desafiament a la muntanya té de fet una mica d’espiritualitat, l’ajuda a sentir-se més propera a Déu. I li regala felicitat. Llegir aquestes pàgines, que de vegades són aventureres i de vegades reflexives, és com rebre una injecció d’energia pura.
